689688086  academiaaranesalenguaoccitana@gmail.com

 

ESTATUTS DER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI-

ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA

 

PREAMBUL:

 

Era lengua, en tot eth sòn conjunt, tostemp a cercat un referent e ua normativa, coma era qu’emane des d’aquera amassada de 1854 deth Felibritge ena Provença e totes es Escòles que nèishen per tot, neurint-se deth madeish. I destacam, coma era més propera, era Escolo deras Pireneos fondada per Bernat Sarrieu en 1904. E en aguest procés i trobam era propòsta de normativizacion de tota era lengua hèta per Loís Alibèrt, fondamentada ena variant lengadociana. Per çò que hè ara nòsta variant aranesa non podem desbrembar es gramatiques e vocabularis hèti per Jusèp Sandaran Bacaria e per Mn. Jusèp Condò Sambeat. Tanben ei a destacar era tèsi doctorau hèta, enes ans 20 deth sègle passat, per Joan Coromines Vigneaux, publicada er an 1990 damb eth títol de “El parlar de la Vall d’ Aran, Gramàtica, Diccionari i Estudis lexicals”. E rebrembam es aportacions dera tèsi “El aranés, Dialecto gascón en tierra española” hèta per Maria del Carmen Campá Grané e er “Estudio sobre el dialecto Aranés “de Casimiro Ademà Mora, editat en 1966 e reeditat en 1969.

 

Er origen der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, la cau cercar en ostiu de 1998, o se se vò enes començaments des ans 80 quan es alcaldes aranesi demanèren ara Generalitat era creacion d’ua comission entara elaboracion des Normes ortografiques der aranés. Aquera comission, dera que cèrti membres encara aué formen part d’aguest Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, determinèc ues normes que sigueren sancionades peth President dera Generalitat en començament deth 1983. Aqueres normes èren quauquarren mès qu’un recuelh d’orientacions e leis der escríuer en aranés. Auien en sòn contèxte ua filosofia, ua forma d’enténer era nòsta lengua que mos acompanharie enquia aué. Es Normes Ortografiques deth 1983 auien en compde era unitat dera lengua occitana, coma un diasistèma damb bases enes principis de Loís Alibèrt.

 

Aqueres normes inicièren eth sòn caminar pes encastres der emplec der aranés, damb seguretat, mès tanben damb dificultats, produides surtot pera existéncia anteriora d’uns plantejaments lingüistics diferents. Calec convéncer.

 

Aquera Comission des normes se disolec en acabar eth sòn trebalh. Es normes inicièren eth sòn caminar damb insisténcia e damb bona fe, mès sense ua entitat qu’ordenèsse es dificultats que naturaument se produissen ath torn d’ua lengua viua.

 

Siguec en ostiu de 1998, quan damb motiu deth besonh d’èster coerents en emplec dera lengua en un suplement setmanau deth diari AVUI, integrament en aranés, nomenat AUÉ, eth Conselh Generau d’Aran possèc era creacion dera Comission de Còdi Lingüistic formada per professors e promotors dera lengua, molti des quaus, aué, encara son en Institut d’Estudis Aranesi. Aquera Comission de Còdi Linguistic ère en realitat eth precedent tardan de ce qu’ei aué er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Mès endeuant aquera Comission, damb es nautes e baishes pròpies d’ua institucion, e damb un trebalh inacabable e inacabat, elaborèc ua adaptacion deth Normes deth 1983 ara realitat, siguec constituit en Departament de Lingüistica der Aranés deth Conselh Generau d’Aran e ena Seccion Lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi, conselh assessor deth Conselh Generau d’Aran, qu’obtenguec era competéncia entà establir e actualizar era normativa der aranés, per unanimitat deth Conselh Generau d’Aran en Plen deth 29 abriu de 2008.

 

Er Estatut d’autonomia de Catalonha, en article 6.5, establís qu’era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha d’acòrd damb çò qu’establíssen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.

 

Eth regim d’oficialitat der occitan en Catalonha ei desvolopat pera Lei 35/2010, d’1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran, era quau prevé, entre d’auti, er establiment d’ua autoritat academica entara lengua. En aguest sentit, er article 4.3 dispòse qu’er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana a d’èster independent des administracions publiques, a d’assolir pleament eth caractèr academic que li correspon e a d’auer era autoritat lingüistica entà fixar es convencionalismes d’emplec der aranés d’acòrd damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun. Atau madeish, a d’auer era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua, li sigue sollicitat.

 

Ath costat des objectius de reconéisher, estudiar, protegir e promòir er occitan, aranés en Aran, en toti es encastres e sectors, era Lei prevé era volentat de collaborar en emparament dera unitat dera lengua occitana. Per aguest motiu se prenen coma referéncia entara sua accion es principis dera norma de Loís Alibèrt ena sua Gramatica occitana, publicada en Catalonha eth 1935 e reeditada per Institut d’Estudis Catalans en 2000, que son tanben era basa des Normes ortografiques der aranés, aprovades pera Generalitat de Catalonha eth 1983 e posteriorment actualizades per Institut d’Estudis Aranesi e aprovades peth Conselh Generau d’Aran eth 5 d’octobre de 1999.

 

Ena disposicion addicionau setau dera Lei nomentada se prevé qu’era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran, an d’adoptar es mesures de besonh tà complir er article 4.3. Eth 17 de mai de 2012 era Comission de Govèrn dera Generalitat-Conselh Generau d’Aran creèc eth Conselh de Politica Lingüistica der Occitan Aranés, eth quau acordèc impulsar er autrejament, ar Institut d’Estudis Aranesi, deth caractèr d’acadèmia entara lengua previst pera Lei. Aguesta hita s’artenh per miei deth decrèt 12/2014, de 21 de gèr, peth quau s’autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’acadèmia e d’autoritat lingüistica der occitan, lengua pròpria ena Val d’Aran e oficiau en Catalonha.

 

Conseqüents damb tot aguest procés e en coeréncia damb era nòsta istòria aprovam aguesti estatuts qu’an de perméter de garantir era referéncia en emplec dera lengua occitana e era correccion ena sua variant aranesa, damb independéncia des administracions publiques e damb comportament e caracter academic e que completaram damb es demès normes juridiques d’obligat compliment e damb es processi de reglamentacion previsti.

 

 

 

 

Capítol 1: Disposicions generaus

Article 1. Denominacion e objècte dera institucion

1.- Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei ua institucion academica qu’a per objècte era nauta investigacion e er estudi der aranés, e er establiment des critèris de normatiua d’acòrd damb es principis dera Gramatica occitana de Loís Alibèrt e es Normes ortografiques der aranés, coma part integranta der espaci lingüistic e culturau occitan.

2.- Atau madeish, a de collaborar, de conformitat damb aguesti madeishi principis, damb entitats academiques, de recèrca o culturaus reconeishudes pes institucions publiques der espaci occitan, en establiment dera normativa lingüistica de referéncia entath conjunt dera lengua occitana.

 

Article 2. Encastre d’accion

Er encastre d’accion der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana compren eth territori de Catalonha, sens perjudici que tanben pogue actuar ath delà de Catalonha.

 

Article 3. Finalitats

Es finalitats der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana son:

  1. a) establir e actualizar era norma lingüistica dera varietat aranesa der occitan e velhar per qu’eth procès de normativizacion d’aguesta lengua sigue coerenta per tot eth sòn encastre lingüistic.
  2. b) atau madeish, er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua occitana, li sigue sollicitat pes administracions publiques e es organismes que’n depenen, e tanben pes centres d’ensenhament publics e privats e pes mieis de comunicacion de titularitat publica, d’acòrd damb er article 4 dera Lei 35/2010, d’1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran.
  3. c) collaborar, damb es activitats que li son pròpries, en progrès e en desvolopament dera lengua, dera cultura e dera societat en generau.

 

Article 4. Lengua pròpria

Era lengua pròpria der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei er occitan, aranés en Aran.

 

Article 5. Personalitat e capacitat juridica

Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana a personalitat juridica de dret public damb basa privada e, en conseqüéncia, capacitat entà:

  1. a) Coordinar-se e restacar-se damb d’autes institucions scientifiques e culturaus de per tot e signar damb eres es convènis que considère convenienti.
  2. b) Aquerir e possedir bens de tota sòrta a títol onerós o gratuït, obligar-se damb quina persona publica o privada que sigue e exercir accions d’acòrd damb eth dret.
  3. c) Disposar liuraments des sòns recorsi economics, que provien de subvencions institucionaus o donacions e deth patrimòni pròpri, entà amiar a tèrme es sues finalitats, sense perjudici deth rendiment de compdes cossent damb era norma en vigor.

 

 

Article 6. Sedences e delegacions

Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana a era sedença ena plaça dera Mòla s/n de Casau (CP. 25538), Val d’Aran. Ath delà d’aguesta, pòt establir  delegacions laguens e dehòra deth sòn encastre geografic d’accion.

 

Article 7. Regim juridic

Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana se regís per aguesti Estatuts e peth Reglament de regim intèrn, sense perjudici de çò que establís era norma generau entad aguestes institucions.

 

Capítol 2. Dera organizacion intèrna

Article 8. Es seccions

Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana s’estructure en dues seccions:

  1. a) era seccion encargada d’establir e actualizar era Norma lingüistica dera varietat aranesa dera lengua occitana, nomentada seccion aranesa, damb autoritat lingüistica sus era varietat aranesa dera lengua

 

  1. b) era seccion d’aconselhament sus era unitat dera lengua occitana e eth tronc comun, nomentada seccion estandard.

 

Article 9. Creacion, foncions e organs de govèrn des societats filiaus o organs consultius.

1.-Er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana pòt crear societats filiaus, centres de recèrca, servicis scientifics e d’auti ens analògs, laguens des limits dera sua mission fonamentau, tostemp dejós dera sua superiora orientacion e responsabilitat, e tostemp qu’actuen d’acòrd damb es finalitats der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana.

  1. Es societats filiaus o organs consultius der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana son creades peth Plen a propòsta d’un des collectius seguents:
  2. a) Ua seccion.
  3. b) Eth Conselh Permanent.
  4. c) Pera majoria de membres numeraris segons qu’establisque eth Reglament de regim intèrn.
  5. Es societats filiaus o organs consultius s’encarguen d’organizar e desvolopar era recèrca e de programar es activitats enes sues disciplines damb mejans e publicacions pròpris.
  6. Cada societat filiau o organ consultiu ei regit per un conselh elegit pes sòns membres.

 

Article 10. Composicion

  1. Er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei constituït per:
  2. a) enquia 21 persones academiques numeràries
  3. b) enquia 16 persones academiques corresponentes
  4. c) enquia 5 entitats corresponentes
  5. d) persones academiques d’aunor
  6. Era seccion aranesa der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei formada per un maximal d’11 membres numeraris.
  7. Era seccion estandard der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei formada per un maximal de 10 membres numeraris, mès es membres dera seccion aranesa que, de forma exprèssa, manifèsten era volentat de participar ena seccion estandard, que tanben en formaran part, damb plens drets. Era composicion dera seccion cau que tengue en compde era realitat diuèrsa der encastre lingüistic occitan.

4.- Era seccion aranesa s’amasse, de forma ordinària, un minim de tres viatges ar an. Era seccion estandard s’amasse de forma ordinària, un minim d’un viatge ar an.

 

Capítol 3. Des membres

Article 11. Condicion de membre

  1. Era condicion de membre ei vitalicia.
  2. Es membres der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana pòden èster numeraris, corresponents e d’aunor.

 

Article 12. Es membres numeraris

Son membres numeraris es persones que, elegides peth Plen, gaudissen de toti es drets e an totes es obligacions que fixen es Estatuts e eth Reglament de regim intèrn que son:

  1. a) Exercir es cargues de govèrn per çò qu’an estat elegidi o designadi.
  2. b) Assistir as plens e as reünions dera sua seccion.
  3. c) Participar enes votacions reglamentàries.
  4. d) Préner part enes prètzhèts de recèrca der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana e enes auti que les siguen manats.

 

Article 13. Es membres corresponents

Son membres corresponents es persones o entitats que, elegides peth Plen, collabòren enes  prètzhèts scientifics der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana e non participen enes organs de govèrn.

 

Article 14.- Es membres aunorifics figuren en totes es referéncies de distincion e protocolàries der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, maugrat que non participen, de forma ordinària, enes prètzhèts scientifics ne enes organs de govèrn.

 

Article 15.- Es membres numeraris, es membres corresponents, e es membres aunorifics seràn escuelhuts peth Plen d’entre persones de reconeishut prestigi lingüistic e scientific en

estudi, era recèrca e foment dera lengua occitana, aranés en Aran.

 

Article 16.- Eth procediment e regulacion entara convocatòria e provision de vacants entà èster membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana s’establirà en Reglament de regim intèrn. Es vacants de membres que se produisquen se notificaràn ath Departament de Justicia dera Generalitat.

 

Article 17.- Entà èster escuelhut membre numerari, calerà auer estat, abans, membre corresponent. Un viatge escuelhut calerà liéger un discors d’entrada enes tèrmes indicats en Reglament de regim intèrn. Era condicion de membre numerari ei efectiva dempús d’aguesta lectura.

 

 

Capítol 4. Des organs de govèrn

Article 18. Es organs der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana

Es organs de govèrn, gestion e representacion der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana son:

  1. a) Eth Plen.
  2. b) Eth Conselh Permanent.
  3. c) Eth President.

 

Article 19. Eth Plen

  1. Eth Plen ei er organ maximal de govèrn der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana. A de resòler tot çò que se referís ara vida collectiva dera institucion, n’a d’aprovar es linhes generaus d’accion e eth pressupòst, e contròtle era gestion des cargues e des auti organs de govèrn. Eth penari que serà tanben er organisme que validarà es decisions de tipe normatiu e es eventuaus produccions der Institut d’Estudis Aranesi.
  2. Constituïssen eth Plen es membres numeraris.

3.- Eth Plen s’amassarà au mens un viatge ar an, e pòt amassar-se sus demanda d’aumens quate membres de quina des dues seccions que sigue.

 

Article 20. Eth Conselh Permanent

  1. Eth Conselh Permanent actue per delegacion deth Plen e exercís eth govèrn dera institucion.
  2. Eth Conselh Permanent ei format peth President e er Equip de Govèrn.
  3. Es decisions deth Conselh Permanent cau que siguen validades pes seccions o peth Plen.

 

Article 21. Eth President

  1. Eth President ei eth representant ordinari der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, ne presidís eth Plen, eth Conselh Permanent, er Equip de Govèrn e es seccions, dirimint damb eth sòn vòt en cas d’empat. Eth President susvelhe era execucion des acòrds.
  2. Eth President ei elegit peth Plen, d’entre es membres numeraris qu’agen era sua residéncia permanenta ena Val d’Aran, e a era facultat de nomenar e revocar er Equip de Govèrn.

3.- Eth cargue de President ei incompatible damb quinsevolh cargue elècte o de confiança des administracions publiques, ne damb quinsevolh cargue organic de quinsevolh partit politic.

 

Article 22. Er Equip de Govèrn

  1. Er Equip de Govèrn sosten eth President enes sues foncions executives e administratives.
  2. Er Equip de Govèrn ei format, exclusivaments, per membres der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana, enquia un maximal de tres, ath delà deth President, e a d’auer, necessàriament, un Vice-president e un Secretari. Era composicion der Equip de Govèrn prepausada pes candidats tà President serà hèta a conéisher en moment de presentar era candidatura.

 

Article 23. Durada des cargues

  1. Toti es cargues, tant es electius coma es de designacion dirècta, son exercidi per membres numeraris der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana.
  2. Eth mandat des cargues electius a ua durada de quate ans, e sonque se’n poderà hèr ua reeleccion consecutiva.
  3. Eth mandat des cargues de designacion dirècta s’acabe, en tot cas, damb eth mandat dera persona que les a designadi.
  4. Se pendent eth mandat presidenciau se produsís bèra vacanta en Equip de Govèrn, era provision d’aguesta pertòque ath President, e era durada deth nau cargue non pòt excedir era part encara non transcorruda deth mandat deth membre substituït. Es eventuaus substitucions seràn validades peth Plen.

 

Capítol 5. Des votacions

Article 24. En aqueres votacions de consideracion màger, qu’indique eth Reglament de Regim Intèrn, coma era reforma d’Estatuts, era eleccion de membres e entitats corresponents, membres numeraris e era aprobacion o modificacion deth Reglament de Regim Intèrn, eth quòrum d’assisténcia en Plen e enes seccions ei dera meitat mès un des que la compòsen e eth des votacions serà de dus tèrci des assistents. Es votacions seràn nominaus e en cas d’èster demanat per un membre numerari, tanben seràn secrètes. S’admeterà era delegacion e eth vòt per corrèu, tostemp que sigue correctament validat, e qu’arribe aumens damb dues ores d’auança ara celebracion dera session.

 

Capítol 6. Dera reforma des Estatuts

Article 25. Limit dera reforma e supòrt de besonh

  1. Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana pòt elevar ara instància corresponenta dera Administracion era propòsta de reforma des sòns Estatuts, tostemp que non compòrte bèra alteracion de çò que dispòse er article 1.
  2. Era propòsta de modificacion des Estatuts li cau obtier eth vòt favorable deth Plen.