689688086  academiaaranesalenguaoccitana@gmail.com

     Era lengua occitana, era mès prestigiosa dera istòria dera literatura europèa, passe per un moment dificil. N’èm toti conscients!. E toti sajam, coma podem e coma sabem, de contribuïr ara sua recuperacion, de possar accions que permeten ua vida ena lengua nòsta.
Enes nòstes passions e enes nòstes emocions aportam aquerò en que creiguem entà milhorar eth futur ena nòsta manera de víuer  e d’entener era vida, ena nòsta manèra d’expressar-mos, ena nòsta forma de pensar.
Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei eth frut dera volontat deth Conselh Generau d’Aran e dera Generalitat de Catalonha; ei era sua aportacion ara consolidacion deth futur dera lengua, ei era accion resultanta dera volontat de moltes persones.
Es membres der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana èm conscients dera nòsta mission, deth mandat que portam, dera confiança qu’es institucions catalanes e araneses mos an brindat. Sabem des moltes sensibilitats que viren ath torn der occitanisme, des reaccions, positives  e negatives, que son presentes per tot el territòri,  e èm conscients, que per aguestes circonstàncies, aguesta non ei ua Acadèmia correnta. Eth sòn prètzhèt va fòrça mès enlà der estudi e dera investigacion. Eth contacte damb era vida sociau e en especiau damb era vida dera lengua mos obligarà a orientar-mos continaument. Es responsabilitats que se mos encomanen e eth besonh dera satisfaccion des moltes volontats que mos trobaram en camin, mos portarà en ua o auta direccion.

      En 2006 se produie un miracle, damb era declaracion estatutària dera oficialitat der occitan en Catalonha. En gèr de 2014 se produie eth segon miracle damb era publicacion deth Decrèt que creaue era Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi.
Eth 17 de noveme de 2014, eth Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha publiquèc era Resolucion entà qu’er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana s’inscriuesse en Registre d’acadèmies de Catalonha.

     Catalonha a dotze Acadèmies. Er IEA-AALO ei era soleta acadèmia de Catalonha que non a era sedença en Barcelona. Ei era soleta institucion damb reconeishement juridic d’Acadèmia e era sedença en Occitània.
Eth madeish diari oficiau publiquèc es Estatuts dera institucion qu’a per objècte era nauta investigación e er estudi der aranés, e er establiment des critèris de normatiua d’acòrd damb es principis dera Gramatica occitana de Loís Alibèrt e es Normes ortografiques der aranés, coma part integranta der espaci lingüistic e culturau occitan. Er IEA-AALO a de collaborar, de conformitat damb aguesti principis, damb entitats academiques, de recerca o culturaus reconeishudes pes institucions publiques der espaci occitan, en establiment dera normativa lingüistica de referéncia entath conjunt dera lengua occitana.
Es estatuts indiquen qu’era finalitat der IEA-AALO ei er establiment e actualizacion dera norma lingüistica dera varietat aranesa der occitan e velhar per qu’eth procés de normativizacion d’aguesta lengua sigue coerent damb tot eth sòn encastre lingüistic. Atau madeish, er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua occitana, li sigue sollicitat pes administracions publiques e es organismes que’n depenen, e tanben entàs centres d’ensenhament publics e privats e entàs mieis de comunicacion de titularitat publica, d’acòrd damb er article 4 dera Lei 35/2010, d’l d’octobre, der occitan, aranés en Aran.

       Er IEA-AALO a de collaborar, damb es activitats que li son pròpries, en progrés e en desvolopament dera lengua, dera cultura e dera societat en generau.

       Catalonha possèc, hè quauqui ans, eth Grop de Lingüistica Occitana (GLO), dera Secretaria Generau de Politica Lingüistica damb era finalitat d’auer er aconselhament de besonh ena promocion der occitan. Aquera experimentacion ajudèc a auer un referent dera actuau Acadèmia. Quauqui des membres deth GLO (sèt) ara formen part der IEA-AALO. Aguest nau pas ennautís era consideracion dera lengua ath maxim nivèu institucionau. Damb era basa e experimentacion der antic Institut d’Estudis Aranesi, organ aconselhador deth Conselh Generau d’Aran, qu’a existit pendent dètz ans, e mès, e damb era experimentacion deth GLO, se cree aguesta Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi damb dues seccions: era estandard, a imatge deth GLO e era aranesa, damb objectius e finalitats coma es dera antica seccion de lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi (conselh assessor deth Conselh Generau d’Aran). Aqueth antic Institut d’Estudis Aranesi auie dues seccions mès, era d’estudis juridics e era d’istòria, que seguissen eth sòn camin segontes es principis e critèris damb es que sigueren creats e que naturauments auràn d’èster considerades per IEA-AALO.
Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei eth resultat dera collaboracion e bona relacion institucionau entre era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran. Era existéncia der IEA-AALO refòrce era existéncia deth Conselh Generau d’Aran.
Entath desvolopament coordinat dera oficialitat der occitan en Catalonha era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran creèren eth Conselh de Politica Lingüistica der occitan-aranés composat per quate representants de cada ua des dues institucions. En gèr de 2014 era Generalitat publiquèc eth Decret que convertie er Institut d’Estudis Aranesi en acadèmia de Catalonha. Entad açò manaue ath Conselh de Politica Lingüistica der occitan-aranés que nomenèsse  persones deth mon dera promocion e der estudi der occitan entà constituir era Acadèmia.
Eth 3 de juriòl de 2014 es quinze persones designades aprovèren es estatuts e escuelheren es prumèrs cargues de representacion dera entitat. Pèire Bèc, er insigne, acceptèc era propòsta de formar-ne part, mès es ingratituds dera vida impediren qu’arribèsse ath 3 de juriòl. Li’n faltèren cinc dies, e,… ja que que manifestèc era sua volentat d’èster part, le’n cau considerar un membre fondador. Ath dejós, dera denominacion dera institucion calerie escríuer: “creada pera Generalitat de Catalonha e peth Conselh Generau d’Aran, damb Pèire Bèc e 15 occitans mès”

         Ena session constitutiva deth 3 de juriòl s’escuelhec eth prumèr Conselh Permanent enes persones de Jusèp Loís Sans coma president, Angelina Cases coma vicepresidenta, Ròsa Salgueiro coma secretària e Miquèu Segalàs coma vocau.
         Des dera direccion e des de tota era Acadèmia se met en foncionament aguesta institucion damb ua tripla volontat:
1.- Era d’èster utils ad aqueri qu’empleguen era varianta aranesa dera lengua, as mèstres des escòles araneses, ara administracion, as particulars,… Mos cau consolidar era referéncia. Era indefinicion d’aguesta referéncia cree massa dubtes e incerteses en aqueri que militen en emplec dera lengua pròpria d’Aran.
2- Era d’ajudar a consolidar era identitat en ua tripla línia: era identitat aranesa que justifique era existéncia d’un autogovèrn, e que vire ath torn deth sòn hèt lingüistic diferenciat, n ‘ocupe eth prumèr lòc. E era identitat catalana que se manifèste en un respècte pera nòsta lengua, qu’ei exportabla ath mon sancer coma element pròpri d’ua personalitat que s’identifique peth respècte des identitats. E, tanben, era identitat que s’exprèsse a trauès dera defensa deth modèl academic catalan.  Amassa damb es autes Acadèmies de Catalonha auem de contribuir a hèr de Catalonha un referent.
3.- Era de contribuïr ara recuperacion dera lengua occitana e de collaborar damb totes es institucions que caminen, per un aute camin, en madeish sens. Occitània ei grana e a generat diuèrses institucions damb es que mos i apròpen diuèrsi punts des nòstes finalitats. Neishem damb era volontat de somar e per aguest motiu entraram en contacte, e cercaram línies d’accion conjunta, damb aqueres institucions dera lengua occitana que d’ua forma o auta procuren ua solucion as qüestions normatives: Felibritge, Consistòri deth Gai Saber-Acadèmia Occitana, Congrés Permanent dera Lenga Occitana, Conselh dera Lenga Occitana, Institut d’Estudis Occitans,… e d’autes qu’an objectius semblants, que dilhèu en aguesti moments son mens visibles, mès non pas mens importantes, coma per exemple eth Comitat dera Lenga des Nauti Pirinèus. E, prioritariament auem d’estudiar era forma lingüistica occitana qu’emplegue era administracion francesa, coma referéncia, e mos cau valorar-la e auer-la en compde. Ei era forma deth podèr. Mos cau veir quines posicions lingüistiques an pres enes valades d’Itàlia, e en Monegue e auer-les en consideracion.
Trebalham damb era volentat d’amassar e d’anar endeuant,… damb toti!

Voleria trobar ena volontat de toti er interès per facilitar era collaboracion e enrasar un camin peiregós e arribent donques que “ua lengo, lou sabès, n’es pas l’obro fatisso d’un ome o de plusiour, nimai d’uno acadèmi, ni d’un regime quint que siegue (…) car au fons d’una lengo, se ié soun depausa tòutis lis escaufèstre, tóuti li sentimen, tóuti li pensament de dès, de vint, de trento, de cènt generacioun (…) es un mounumen inmènse ounte chasco famiho a carreja sa pèiro, ounte chasco ciéuta a basti soun pieloun, ounte une raço entiero a travaia de cors e d’amo pendènt de cènt e de milo ans” 1

N’èm conscients!

Jusèp Loís Sans Socasau
President

SANS2

(1) Frederic Mistral ena Santa Estella de 1877